😍
20.05.2025 16:12
👍 0
🔁 0
💬 0
📌 0
😍
Que el turmell, que tampoc no és que sigui la part més bonica del cos (des del meu punt de vista, esclar) també es digui 'la clavia' ('clavilla', si no ioditzeu), 'el claviar' ('clavillar'), 'el garró' i 'el torterol' em sembla un fenomen de sinonímia entre ocurrent i burlesc. #català
Avui és l'aniversari de Jacint Verdaguer. Aquí teniu el disc 'VERDAGUER, OMBRES I MADUIXES', l'òpera rock que li vam dedicar feta a partir de la seva poesia. Que en gaudiu!
open.spotify.com/album/0c8GJj...
També pots allargar la -a. Té moltes possibilitats. 😜
La interjecció 'apa' té molts significats en #català: per infondre ànims, per dir (sense dir) "ja t'està bé!", per fer envegiques d'alguna cosa...En aquest últim sentit també tenim "elis, (elis)!", ben simpàtic, que a més pot reforçar 'apa': "Apa, ja estic.Tu no, elis!". No cal el castellà "¡Hala!".
Paraula del dia, arran de la gentada que arriba a Girona per Temps de flors: xarbascat, la fressa de molta gent xerrant i cridant alhora. És el que cada dia tinc a sota la finestra del lloc on treballo. A casa la diem sempre, però cada cop trobo menys gent que l'entengui. I no és inventada! #català
Ara que comença el conclave, m'ha vingut al cap que, en #català, un capellà pot ser una mica de saliva expulsada involuntàriament;'fer un bisbe' és quan dues persones diuen alhora la mateixa paraula, i un pet de monja és una galeta. Com ens recorda la frase feta: qui sigui frare que prengui candela.
Faig vedella amb bolets un cop l'any, per la festa major. Recepta de la meva àvia, i tres dies abans ja cuino. Però més que menjar-me-la, el que m'agrada és veure la cara dels meus convidats quan dinen. La cuina tradicional #catalana és cosa fina. No entenc per què no es valora com es mereix.
Sempre m'ha fascinat l'expressió "Què voldràs per darrere?", quan et pregunten pel darrer plat. Avui la mestressa del restaurant, catalanoparlant de sempre, ha volgut traduir la pregunta als comensals i li ha sortit un "¿Qué quieres por detrás?" Invisibilitzar el #català per això.
Una #CopaBarça té valor simbòlic, cert. Però avui, 27 d'abril, Santa Montserrat, també hauríem de connectar amb el mil·lenari del monestir de Montserrat: la història és el símbol més potent que tenim.
geografiadecatalunya.cat/2025/02/el-mon
Abans que els homes del temps parlessin d'altocúmuls, cirrus o cumulonimbus, ja teníem en #català un fotimer de paraules per parlar dels núvols (o níguls), de les bromes, bromalls, bromeis, de les cabretes, castells, mantells o caputxes. Que som gent de terra i cel, encara que ens diguin burgesos.
Una ruixada de molta intensitat i de curta durada.
A part de 'petricor', que és una paraula relacionada amb la pluja que em té enamorada, n'hi ha una altra que també m'agrada, perquè és molt garrotxina, que és 'estaplatxada'. Ara mateix ja trobo que fa falta. #català
😂😂
Una de les paraules que m'estimo més: furriac. #català
#CombatdeCorrandes
Quina meravella!
D'aquí a no res hi haurà massa llum i massa calor.
La primavera a la #Garrotxa també són els camps de groc. He fet la foto a peu de colza, això sí, que els camps no són parcs temàtics i el pagès sobreviu com pot, per molt que faci agricultura intensiva.
Allà lluny, el Gra de Fajol nevat.
El 3 de març és el Dia de la Ç, i aquesta efemèride era ahir. Com cada any, el millor homenatge és aquest dibuix. #català
Depèn de si tries la versió pagana (carrus navalis) o la versió religiosa (carnes tolendas). Mitologia o litúrgia catòlica.
A llatí ens explicaven l'etimologia de Carnaval (carrus navalis) i de #Carnestoltes (carnes tolendas), una connexió entre mitologia i litúrgia catòlica, i, també, una porta oberta a la història del món. Les humanitats construeixen ponts per entendre el present: desprestigiar-les té un preu molt alt.
El mot d'avui dimecres és 'borrigar', que no és 'barrigar'. Aquesta acció última la fan els porcs (els senglars barriguen les muntanyes, per exemple).A la Garrotxa, les persones borriguem la roba del llit, l'armari, els calaixos...Potser també som una mica salvatges, però el #català hi és viu i ric.
El mot d'avui dimecres, secció que enceto ara mateix, és 'fraga'. Per als garrotxins, les fragues són aquestes maduixes grosses que es venen arreu, no les maduixetes de bosc.Hi ha gent gran, a la Garrotxa, que encara diu *madoixa.L'expressió "Afluixa, maduixa!" llavors és "Amoixa, madoixa"! #català
Els diumenges que ve el meu fill, ens passem estona a la cuina seguint les receptes de l'àvia i fent un plat tradicional #català. A Bcn., els seus tàpers solen sorprendre gent que potser ha tastat menges d'arreu del món, però desconeix la cuina catalana. Com la llengua, no l'hem sabut valorar prou.
Ohhh! 😍
Veus, 'guirola' no la diem pas (o jo no la conec).
El nyanyo és el bony com a conseqüència d'un cop. La bussoga pot ser un bony resultat d'una pessigada, per exemple. No són ben bé sinònimes. I sí: a la Garrotxa també la diem, aquesta paraula.
A casa en deien 'barret de cop', però ja veig que no és el nom general.
Una 'nyanyonera' també seria un nom ben descriptiu...