Ho passo realment malament quan algú explica un acudit.

Aquí tot va més lent.

Odio esquiar i tots els seus derivats, odio entrar en una botiga de lloguer de material, odio caminar amb aquelles botes, odio fer cua per pujar a un telecadira, odio pujar a un telecadira, odio la gent que fingeix passar-s’ho bé a -2ºC ballant música amb l’anorac posat.

El Barça ens torna a animar els dies a mitja setmana i cal celebrar-ho. Vaig a obrir-me un flam.

Això si que no.

Tinc un talent bestial per parlar amb algú que hauria de conèixer i no tinc ni idea de qui és. Puc aguantar la conversa 10 minuts i que aquesta persona marxi dient; que maco és l’Andreu i els anys no passen per ell.

No es parla gaire del Barça aquí i no em sento gaire còmode. Tampoc vull haver-ho de fer tot jo.

Manel Vidal i Joel Díaz amb un exemplar de Ràdio Free Camaco.

Vaig anar a La Sotana. De les millors experiències de 2024. (Amb carinyo, 2024, tampoc no estàs esforçant-te molt per superar-ho.)

El millor dels nostres temps.

Hi ha més llocs on puc donar la meva opinió que el número d’opinions que tinc.