Nora Guiu

Calla.
Grava’m les promeses a la pell.

Sent que li torna a estripar per tercera vegada unes mitges bones i tot el seu cos queda glaçat. L'estaborneix amb una puntada de peu precisa i marxa donant un cop de porta.

Els focs artificials els encendran en un altre moment. Ara senten la tendresa de la carícia i l'escalfor de la conversa. Estar a prop, sense cap altra intenció que gaudir sense obligacions.

Quan van obrir els ulls, després de la tempesta, van descobrir-se barrejats i per molt que provessin de deslligar-se, sempre acabaven enduent-se una part de l'altre.

Tanca els ulls. L'anhel neix al ventre. Baixa humit, puja i s'apodera de tots els seus pensaments. Ell reacciona, el sent, navega amb decisió i es submergeix com si sabés llegir la pell.

Moltes gràcies

Li agrada que les faldilles voleïn, per això només en du de ben llargues. Aprofita el trajecte solitari d'ascensor per giravoltar i veure fins a quina alçada arribarà la tela. El desafiament d'avui: sobrepassar el número quatre amb un cafè amb llet a la mà dreta.

Avui no el deixarà marxar. No podrà. Perquè quan cregui sentir-se satisfet, descobrirà que ha seduït la seva ment irremeiablement.

Hi ha llibres que la despullen. Paraules que s'escolen per la pell i la canvien. Obres que quan acaben, atorguen a la vida un nou sentit.

Llit, dutxa, conversa, trena, carícia, xiuxiueig, bes, pit, mossegada, sospir, llit.

La cinta no estreny, no coarta, no lliga. És un pacte. Un que esberla el costum i el transforma en fantasia.

Els fascina fer-se preguntes que només es puguin respondre amb carícies.

Esmorzar de riallada, cafè entremaliat, entrepà fregadís, suc de besada, torrada fogosa amb melmelada de delit.

Tot canviarà. S'acomiadaran d'aquesta cambra que els ha vist estimar i que de segur els trobarà a faltar. Tremolen. Saben que sempre recordaran aquesta abraçada. Per això, són incapaços de trencar-la.

Xiuxiueja una història d'amants a punt de ser descoberts. Les mans li fan sentir cada paraula amb tanta intensitat, que abans que acabi el relat, ja no li importa que algú els enxampi.

Hi ha caps de setmana on es para el món. Fa una pausa i els deixa tancar-se. Lluny de tot. A prop del desig. I ells aprofiten el moment. S'aprofiten. Saben que dilluns serà massa tard.

Quan ho desitja, ho demana. Ho exigeix. I ell, que ha estat anhelant el moment, la satisfà com un llop atent i afamat.

A primera hora del matí li fa una promesa muda que el tornarà foll de desig durant la resta del dia.

No mouen les mans. Però a mesura que van imaginant com acabarà la nit, senten com la humitat i la turgència els omplen de ganes de fer realitat les seves paraules.

Des que han instal·lat el vidre glaçat a l'habitació, han esdevingut addictes al plaer de provocar i omplir el seu dia d'erotisme.

La pell vibra. Pots sentir a la punta dels dits com et guia. Com dibuixa cada una de les carícies que desitja sentir. Com es ramifica i a poc a poc conquereix tot el cos. Llavors tremola i tu tremoles amb ella.

El joc de la macedònia té només una sola norma: prohibit tocar-se, a menys que es faci fent servir una fruita.

És difícil calcular la quantitat d'homes que han crescut pensant que el mugró femení és un òrgan retràctil.

Quants petons mesura el teu cos?

La mira i tremola. No entén com algú com ella ha volgut compartir tant amb ell. Ha estat una nit perfecta. Culminant. Irrepetible. Però és insuportable continuar mirant-la, corre el risc d'esberlar el moment. Es vesteix i marxa. Serà per sempre un record inesborrable.

La mira i tremola. No entén com algú com ella ha volgut compartir tant amb ell. Ha estat una nit perfecta. Culminant. Irrepetible. Però és insuportable continuar mirant-la, corre el risc d'esberlar el moment. Es vesteix i marxa. Serà per sempre un record inesborrable.

Quants petons mesura el teu cos?

Quan es mira per l'objectiu no sembla ella. Es veu forta, segura, capaç de fer el que desitgi. No deixarà la càmera. Potser així, no caldrà que torni a la pesada realitat.

Perden el temps parlant de bajanades, rient, jugant com criatures. No fan res de profit i per un matí, la vida torna a tenir sentit.

No importa el que pensin. No li interessen ni les critiques, ni els afalacs. Són sempre fugissers, són sempre mentida.