aquella colla de dies que penses que no has acabat de fer mai res de bo per culpa de tants anys de mal dormir i després un dia com avui, que has dormit com una soca, arribes a la feina i veus q ets igual de rematadament tanoca
els dies entre la traïció més agosarada del final de la falsa primavera i els tímids inicis de l’autèntica primavera són els més perillosos de tots
l'obsessió és el toc i la compulsió és parlar-ne
si al final del tràiler hi diuen ‘una celebración de la vida’, pitant
resolent tota l’adolescència del meu fill amollant-li un cop al dia la frase “qui mana a can Ribot: l’amo o el porc?”
Gianni Berengo Gardin: Pausa dal lavoro, Varese 1987
tot és exactament el que sembla
Estic llegint que la primera feina de Greta Garbo a Estocolm va ser d’ensabonadora en una barberia, on ensabonava les galtes dels clients. Tot és fabulós.
El llacet de coll❤️
vella tranuitada d’aniset, al meu epitafi
a les etiquetes dels monos hi haurien de posar un lletreret que et recordi que si te’l compres un dia estaràs pixant en boles dins d’un lavabo eixigu del bar més llardós de barcelona
només despenjar el telèfon ma mare m’ha preguntat: “encara obres les coses amb les dents?”
Si Dostoievski diu «En canvi, d'altra banda…», és que la cosa és «en canvi, d'altra banda…». Ara no farem fàstics a un pleonasme adversatiu, que aquí tot s'aprofita.
per no parlar del plagi albert camusenc que s’ha marcat el senyor perxò
quan llegeixo algo de chatgpt em sona per dins aquella cançó de l’adriano celentano
hi ha un dia mundial “contra” la incineració i és avui
cortanis d’aquella putricançó sobre el tema que no tenia cap frase que fos un exemple d'ironia
els crítics (ni dingú) ja no fan servir "irònic". si agafes una ressenya dels 80/90 a pràcticament qualsevol hi diu “una mirada molt (un adjectiu pertinent) i irònica de la vida quotidiana".
la lispector fent un asmr a cada pàgina. ah, els d’ella!
tinc aquesta relíquia de la BBC dels temps de Theresa May que encara t’agradarà més. (la meva galeria de fotos)
We’ve been there als deports
mires una peli que diu “basada en fets reals” que acaba com el rosari de l’aurora i penses que qui devia explicar-ho amb tants detalls i ho googleges i es veu que ningú i aquí és quan et dius que la paraula “basada” fa llufa
jo hauria fet explotar els vells tranuitats molt abans
si diu “total i absoluta”, next
el nou biquini de l’emperador
el que recordo amb més nostàlgia de l’embaràs és el fet de poder estar gratant-me la panxa davant de certs individus del lloc on treballo
el que més m'agrada fer quan veig algú fent el ridícul és mirar
quina guitza quan tinc telèfon nou i he de trobar la manera de fer captures de pantalla accidentals
per què els nens no saben escriure? per la IA! per què no pugen els sous? per la IA! per què hi ha guerra? per la IA! per què soc tan baixeta? per la IA!
i a quanta gent no t’has tirat també
