Tot i no pujar a l'escenari, la batllessa de Ripoll serà l'estrella convidada, la cap de cartell de la cantada d'havaneres. No li haurà calgut cap micro perquè la seva cantarella ressoni fins a Cuba:
🌹 Belén Esteban o el primer final del sanchisme
✍️ El nou article de @carlesrutia.bsky.social a la secció de «La santa espineta»
Mentre el sanchisme polític s'ensorrava al Congrés, la branca televisiva i mediàtica d'aquest progressisme agafava els instruments per tocar una última peça a la proa d'un vaixell tocat i enfonsat:
🌹 Ningú sap qui és la Ricarda
✍️ El nou article de @carlesrutia.bsky.social a la secció «La santa espineta»
Els partidaris de l'ampliació de l'aeroport ho han fet molt bé. Situant la desconeguda Ricarda al centre de la polèmica han aconseguit anul·lar el debat sobre el turisme i el model de país:
🗣️ «La Selectivitat que proposaven dimecres era millor. Millor pels números que han de presentar cada any els responsables del sistema educatiu, per la ràtio d'èxits. Millor, en definitiva, pel seu examen particular»
✍️ La secció de @carlesrutia.bsky.social
La Selectivitat que proposaven dimecres era millor. Millor pels números que han de presentar cada any els responsables del sistema educatiu, per la ràtio d'èxits. Millor, en definitiva, pel seu examen particular:
✅
Cal ser curós, impecable, amb l'entrega de les obres. Procurem que estiguin en perfecte estat i, si cal, afegim-hi gratuïtament un parell de cartells de Ramon Casas per incentivar la propera petició aragonesa:
Com que ells et matarien a tu, per força la teva autodefensa ha de consistir en veure bé que algú els estigui exterminant. Sense manies, sense filtres. Tota aquella zona, arrasada:
Si fossis gai aniries a Palestina?
✍️ El nou article de @carlesrutia.bsky.social, en la secció de «La santa espineta»
Hi ha un argument infal·lible. Es tracta de preguntar a una persona del col·lectiu LGTBI —amb un to que evidenciï que l'altra persona està sent acorralada— si ell/a aniria a Palestina, on els seus drets brillarien per la seva impecable absència:
Si cada català hi posés una pesseta, regalaríem a la Unió Europea de Radiodifusió un finançament alternatiu, s'acabarien els dilemes a l'hora de penalitzar la pulverització infantil a Eurovisió, i es resoldria un problema ètic de primer ordre:
Expulsar Rússia d'Eurovisió era fàcil. Només calia fer-nos els milhomes i obrir-li la porta amb quatre crits. Però amb Israel, ai, la cosa canvia i s'enverina, perquè és bonic que la música soni però encara ho és més que ho faci la bossa:
Si compres la gent de Sálvame, compra'ls tal com són. Per fer-los empatar amb la convencionalitat de les altres cadenes, no els compris. La competència és diversa i probablement molt més professional:
L'amnistia agredolça de «Sálvame»
✍️ El nou article de @carlesrutia.bsky.social a la secció «La santa espineta»
Agradi o no als amants de la puresa televisiva (?), Sálvame té sentit des de la irreverència i la fina línia entre el que és permisible i el que esborrona. Quan es mesura, quan ha de pensar abans de parlar, quan ha de congeniar amb el filtre públic, ja no és Sálvame. És una altra cosa:
No cal ser un expert en la humanitat per endevinar els ingredients que van convertir l'apagada en una pacífica jornada de cures mútues:
🗣️L'altra apagada
✍️El nou article de @carlesrutia.bsky.social a la secció «La santa espineta»
naciodigital.cat/societat/lal...
Si la gent es va portar de manera exemplar dilluns passat és perquè tothom era plenament conscient que allò no seria res més que una batalleta per explicar als néts. Quan no es tracti d'una batalleta, sinó d'una batalla, en tornem a parlar:
Els qui romantitzen l'apagada d'ahir són els primers que et trepitjarien sense miraments en cas que la situació s'allargués dies i setmanes.
"Fins a quin punt els que som mers espectadors del fet eclesiàstic tenim dret a demanar que el proper papa sigui d'aquesta o d'aquella manera?"
Si Francesc aixequés el cap.
This is really unfair to everyone who just voted for him for the racism.
Malgrat els esforços dels manifestants que reivindiquen quelcom tan transversal com uns trens dignes, la desconnexió vers la Catalunya que els envolta en aquesta estació és total.
Tot és possible. Fins i tot abanderar la principal batalla social que té aquest país en aquests moments i ser considerat una caricatura, un fet grotesc, un tren descarrilat.
Quan el 27 d'abril la Moreneta torni a veure la llum del sol, quasi trenta anys després, Jordi Pujol continuarà sent el president de la Generalitat:
🚆 «Enmig d'aquest món mutant i impredictible, s'agraeix que encara hi hagi alguna certesa, alguna veritat irrefutable que sobrevisqui al pas del temps: la inoperància de la Renfe»
✍️ Article de @carlesrutia.bsky.social
El món ja pot accelerar-se tan com vulgui, que els trens de la Renfe avançaran impertorbables en els seus 30 km/h. Urquinaona ja pot pansir-se en el nostre record, que les seves catenàries continuaran cada dia en flames.
Cada dia de pluja són 200 expats menys. Rumieu-hi.
