Andròmines de paper

La senyora Sirena desitja un bany relaxant, per gaudir de les vistes dels banyistes.

Quan la mar s'enfurismava abandonava les sirenes discrepants a la costa. Allà, acompanyades només amb l'anhel de tornar, s'instal·laven fins que la mandrosa marea les dispensés.

—Mestre Gat, però vostè toca amb les quatre potes…
—Ja aprendràs, Reina de la casa, que no es tracta de destresa d’urpes, sinó de sentir com la música et fa vibrar els bigotis.

—Mestre Gat, però vostè toca amb les quatre potes…
—Ja aprendràs, Reina de la casa, que no es tracta de destresa d’urpes, sinó de sentir com la música et fa vibrar els bigotis.

Intercepta desitjos perduts per no deixar-los estavellar contra el sòl.

Pels residents de la peixera de l'aparador de la tenda d'animals de la cantonada, els humans eren els tancats en una gàbia feta d'aire. Una de molt gran. Massa gran per topar-se amb ningú.

La decisió era arriscada, però descobrir les conseqüències seria d'allò més divertit.

L’univers conspira cada dia per concedir un desig a un veí del poble. I els pocs que s’ho creuen, sempre arriben tard.

L’univers conspira cada dia per concedir un desig a un veí del poble. I els pocs que s’ho creuen, sempre arriben tard.

És una rutina senzilla. Queden sempre a la mateixa escala i es besen durant tota la pausa de l’esmorzar. Quan s’acaba, han d’esperar tot un dia per sentir el següent petó clandestí, però cada dia pugen un nou graó.

És una rutina senzilla. Queden sempre a la mateixa escala i es besen durant tota la pausa de l’esmorzar. Quan s’acaba, han d’esperar tot un dia per sentir el següent petó clandestí, però cada dia pugen un nou graó.

Una vegada em van dir que certes plantes conspiraven per furtar la lluna. Però si no ho hagués vist amb els meus ulls, mai hauria imaginat que estaven tan a prop d'aconseguir-ho.

S’han fet un primer petó i tot ha canviat. Han passat a l’altra banda. Allà on l’amor ho pot tot i tot és possible. Deixarem les sabates allà on són: no trigaran a tornar.

No pateixis per la parella que et segueix. Són bona gent. Si deixes caure un exemplar de Frankenstein els donaràs tanta feina, que et perdran la pista.

No pateixis per la parella que et segueix. Són bona gent. Si deixes caure un exemplar de Frankenstein els donaràs tanta feina, que et perdran la pista.

Amb aquesta corona no es pot jugar a fet i amagar. Sempre em troben la primera i em passo el pati buscant els altres. Si pogués, em retallaria la corona, però com ho faig si duc una torxa soldada a la mà…

S’han fet un primer petó i tot ha canviat. Han passat a l’altra banda. Allà on l’amor ho pot tot i tot és possible. Deixarem les sabates allà on són: no trigaran a tornar.

Saps que veig quan les miro? Ballarines. Que dansen per celebrar que les veiem. No existirien sense la nostra mirada. Fill, quantes en veus tu?

Tria cada amb cura quins llavis ha de mostrar segons el tipus de petó desitgi fer.

Enyora quan era una més de les finestres. Quan ningú es parava a fer-li un retrat per la seva decadència i pel seu encant. Abans només el servei de la casa mirava a través d’ella. Ara tothom ho pot fer. Potser ja no és una finestra. Ara és el marc del paisatge.

La policia investiga quin va ser el motiu perquè dues dones convertissin una silenciosa biblioteca de barri en un camp de batalla, on volaven clàssics de la literatura com a projectils improbitats.

La policia investiga quin va ser el motiu perquè dues dones convertissin una silenciosa biblioteca de barri en un camp de batalla, on volaven clàssics de la literatura com a projectils improbitats.

Es torna a posar els vídeos que van gravar en la pandèmia. Una època millor. Lluny, però junts. Ara només pot enyorar-la. I encara que sigui mentida, per uns segons cada dia, oblida que ara està sol.

Aquest és en Killer i ella és la Fúria. Els tinc ben ensenyats i al primer comentari fora de lloc, queixalen parts sensibles. Què m’has dit que volies?

Aquest és en Killer i ella és la Fúria. Els tinc ben ensenyats i al primer comentari fora de lloc, queixalen parts sensibles. Què m’has dit que volies?

Es torna a posar els vídeos que van gravar en la pandèmia. Una època millor. Lluny, però junts. Ara només pot enyorar-la. I encara que sigui mentida, per uns segons cada dia, oblida que ara està sol.

El pare s’ha descarregat una aplicació amb què pot saber en tot moment on som i què fem. També ha posat una alarma, i quan detecta que ens apropem massa, l'un a l’altre, il·lumina la zona i dispara un bram ensordidor que alerta tot el veïnat.

Estava tan obsessionat a atrapar-lo que no es va adonar del tipus de muntanyes el feia escalar, fins que en un mal pas va clavar el peu, l'encís es va trencar i es va enfonsar sense remei.

Les parelles es barallen, però el que ells feien hauria d’anomenar-se d’una altra manera. Havia esdevingut un refinat art que mereixia compra d’entrades i espectadors entregats.

Ha decidit que explicarà el secret. Però com no sap a qui explicar-lo, deixarà que el vent s’endugui les paraules i les faci esclatar a la persona adequada.