A la cantonada entre els carrers Calvari i Montcada va haver entre 1982 i 1996 la famosa discoteca Clip. El local va tenir molt èxit entre els joves i va aconseguir que personalitats de l'època com La Veneno s'acostessin a actuar a Ripollet.
Il·lustració en alçat basada en les imatges conservades:
L'actual Plaça l'Onze de Setembre va comptar breument amb una font monumental entre l'any 1929 (podeu veure l'any escrit en pedra a la imatge de l'esquerra) i l'any 1932, en que es va iniciar la construcció de l'edifici del Mercat Municipal, actual seu de l'Auditori Municipal.
La verema (collita de raïm) al camps tapissats de ceps de Ripollet l'any 1949.
Sardanes a la Plaça de Can Clos, 1979. Al darrera, Cal Mero o Meros, on hi ha la fusteria; encara aguanta dempeus avui en dia i és l'actual seu de la Societat Coral el Vallès. A la dreta, rera l'orquestra, l'edifici de Can Clos, que dóna nom a la plaça i que ja no existeix.
El tram de la Ctra. de Barcelona que fa frontera entre Ripollet i Cerdanyola està a punt d'iniciar una nova reforma. Així que recuperem la notícia d'una altra reforma que va patir el 1945 responsable de les actuals voreres enjardinades a l'alçada dels 4 cantons www.totcerdanyola.cat/actualitat/o...
L'obertura del primer restaurant xinès a Ripollet l'any 1992 va ser notícia a La Revista de Ripollet l'any 1992. El local es trobava a la Rambla de Sant Jordi fa entre 10 i 15 anys, però no he aconseguit trobar-ne imatges.
Fa molt sentit que sigui una lleona, animal habitualment representat com a protector d'edificis i monuments des de l'Antiguitat.
Si us fixeu, el portal d'entrada per als habitatges del 1r pis de l'edifici de l'esquerra és molt estret per maximitzar l'espai de la planta baixa dedicat a comerços. Així que la façana compta amb dos braços de ferro que actuen de politja per a entrar mobiliari de gran tamany directament pel balcó.
Cases modernistes de l'Avinguda Nostra Senyora dels Àngels, barri del Pont Vell, l'any 2004. Anys més tard van ser enderrocades per a construir un edifici d'apartaments a l'actual núm. 7 del carrer.
Cert! No m'havia adonat que es veia fins i tot la lleona! Tot i que sempre m'havien dit que era una mona, hahaha... ja veig que estava equivocat.
Altres detalls: la barberia de Can Puça i la casa modernista de Can Bertran al fons, una torre construïda per estiuejants de Barcelona entre cases de poble. A l'esquerra, el quiosc de premsa que vam mostrar fa unes setmanes en aquest post: bsky.app/profile/memo...
Si fem una mica de "zoom", veiem que les cases abandonades s'han convertit en la superfície perfecte per a penjar cartells publicitaris. En un d'ells podem llegir la paraula "Sindo". Gràcies a a una petita cerca per internet, identifiquem aquest cartell dels anys 60 del xampú marca Sindo.
La parella d'habitatges rònecs de l'esquerra que clarament no estan alineats amb la resta de façanes. És a dir, es van construir abans de la delineació del carrer a principis del segle XIX. Avui ja no existeixen, però aquest mapa de 1937 en deixa testimoni.
Continuem amb les fotografies que ens deparen petites sorpreses quan les mirem més detingudament, gràcies a la tecnologia de l'escanejat a altra ressolució. Aquí podeu observar una imatge de la capçalera del Carrer del Calvari a la dècada de 1960.
Si fem una mica de "zoom", veiem que les cases abandonades s'han convertit en la superficie perfecte per a penjar cartells publicitaris. En un d'ells podem llegir la paraula "Sinto". Gràcies a a una petita cerca per internet, identifiquem aquest cartell dels anys 60 del champú marca Sinto.
La parella d'habitatges rònecs de l'esquerra que clarament no estan alineats amb la resta de façanes. És a dir, es van construir abans de la delineació del carrer a principis del segle XIX. Avui ja no existeixen, però aquest mapa de 1937 en deixa testimoni.
Un parell de veïns o veïnes al carrer de la Salut a l'alçada de la Plaça de Can Clos, ocupats amb alguna tasca diaria o fent petar la xerrada, ja congelats en el temps per sempre més en aquesta fotografia.
Podem identificar algunes nenes amb uniforme escolar de faldilles caminant en grup sense cap adult, agafades de la mà, probablement en direcció a l'escola de les Dominiques. Al costat, uns veïns jugant a bales? O inspeccionant un forat de claveguera?
Una dona carrega una galleda que probablement acaba de carregar a la font pública. Un nen amb pantalons curts passa pel costat d'un cotxe que podem identificar amb un Renault model 4CV, que es va deixar de fabricar l'any 1961
Vista del casc antic de Ripollet capturada des del campanar. Sabem que és posterior a 1962-64 perquè el Riu Ripoll aparèix ja canalitzat després de les destrosses que va ocasionar a la riada de 1962. Si recorrem la imatge atentament ens n'adonem que és plena de detalls...
La promoció d'habitatges d'entre els carrers Calvari/Cot/Balmes (els coneguts com "pisos vermells") anunciant la seva venda l'any 1989 per un preu en pessetes equivalent a 13.800€ actuals (sense comptar l'inflació ni que a l'època els interessos hipotecaris eren extremadament alts).
Negocis locals que s'anunciaven a la Revista de Ripollet (de l'Associació Ràdio Ripollet) entre 1985 i 1987. En recordeu algun?
Poc després els plataners foren arrencats per a començar en breu l'última reforma, que alçaria uns metres el nivell de la plaça de Pere Quart per acollir a sota un supermercat Mercadona. Però molts ripolletencs no oblidarem mai aquell paviment enrajolat geomètric i l'ombra d'aquells plataners.
L'any 2005 la plaça del mercat ja mostrava un aspecte una mica desllavassat, amb les jardineres nues i amb uns plataners esporgats en excés. Però encara mantenia cert encant i l'orgull d'haver estat un dels punts neuràlgics de Ripollet.
Des de la reforma dels anys 80, i durant 20 anys, la plaça es va convertir en una de les principals àgores del poble per a esdeveniments i celebracions: espectacles infantils, gimcames...
Aquest conjunt era fruit d'unes obres promogudes per l'Ajuntament liderat per l'alcalde Carles Ferré, llavors pertanyent al PSUC, per acollir els paradistes de l'antiga Plaça del Mercat (ara Auditori Municipal) i inagurades l'any 1987 amb la presencia de l'Ernest Lluch, llavors Diputat al Congrés.
El Mercat Municipal i les Galeries Mercacentre l'any 2001, abans de l'última reforma, amb la seva famosa pista de patinatge i el paviment enrajolat de colors, on hi havia la Plaça de Pere Quart. Els seus altíssims plataners d'ombra filtraven la llum del sol i ajudaven a refrescar els vianants.
Quina pena. Sembla haver estat molt prolífic amb aquest tipus de gravats (són gravats? carbonet?) En tot cas, moltes gràcies per la visibilització que en fas; i també d'altres figures oblidades de l'art.
Impressionant. Em pregunto on es deuen guardar tots aquests originals d'en Pahissa.
