Quan vaig veure en la boira
el que vaig preservar
durant tant de temps...
Ara imagino la xerrameca
i l'estació de tren,
i més enllà
tots els detalls...
Tinc ganes de tornar a casa.
Anhelo tornar a casa.
Ja n'he tingut prou... ¿Puc tornar a casa?
Nabókov sobre el seu rus.
Ni parlar-ne, a través de les paraules arriben restes de llum.
Kafka
Ai, gelosos garolers,
no en fujo, dels bells plaers,
joia i jovent, festa vera.
Digueu-me: no us exaspera?
Comtessa de Dia - Fina amor em fa alegria (versió d'Alfred Badia)
Europa és antiga i futura alhora. Va rebre el seu nom fa vint-i-cinc segles i, tanmateix, encara és tot just un projecte.
Jacques Le Goff
John Barth, first day seminar. "Having identified your muse (i.e., your angle on the world and yourself in the medium), transcend the mere mastered algebra of your craft with the innate fire of your talent so that your scribblings will ascend from the table into the heaven of finished art."
Jo respecto les flors que han brotat totes soles sobre una tomba.
Gógol
També tornem a un dels seminaris més intensos i més interessants que ha impartit la Inés García: sobre la representació, la crisi i la reformulació del vincle amorós en la literatura. O de la falta de vincle.
Aquí podeu donar un cop d'ull al programa: www.escolabloom.com/course/lamor...
Per una altra banda, Albert Badosa ens comenta l'última polèmica lingüística que va tenir lloc fa unes setmanes a propòsit del nou purisme lingüístic de sempre.
Endavant!
lalectora.cat/el-purisme-n...
Quina vergonya que fa veure la Parlon. Que la facin plegar i que es quedi sota el llit, si us plau.
m.youtube.com/watch?v=JKFM...
Quin fàstic...
Dimecres, festa grossa en honor a la gran Víctor!
Un pobre sagal...
| a qual, los valgra mays duptar,
car per duptar es demostrat
so que és possibilitat...
Llull — § XXXV - Lògica en rimes
Pròximament a Males Herbes⏳
L'heterosexualitat és una salvatjada, Joan. Una salvatjada.
Estil El convit de Plató, com ha de ser.
Demà seguirem tossudament no escrivint l'autoficció narcissista adreçada al cosí ionqui que em va fer passar un mal any quan es va suïcidar sense avisar i em va fer sentir culpable per haver-lo esquivat. Farciria el pollastre amb citacions d'escriptors ionquis, per fer sentir intel·ligent el public.
Avui venim amb noves crítiques! Primer, un article de l'Artur G. Fuster, que ens explica que d'entre totes les novel·les del 2025 n'hi ha una que li ha cridat l'atenció. Es tracta de «Guerra, victòria, demà» de Carles Fenollosa:
lalectora.cat/la-terra-per...
Michael Silverblatt, 'genius' host of KCRW literary show 'Bookworm,' dies at 73
Marc Rovira: «Ser crític amb la literatura i no ser crític amb el país i les formes de mitologia cultural que produeix l’ocupació que pateix és una hipocresia que a l’any 2026 és encara més difícil de mantenir que no pas a l'any 2018».
lalectora.cat/un-cert-dese...
Mil vetz muyr lo jorn d'enu[e]y
cant no li suy lay presén,
e say que morray breumén
si no la vey dels huelhs rire.
Car si no fos cant la vire,
figurans-la dins me fe,
ja m'agre mort li cossire
que per lieys tot jorn me ve.
Gilabert de Próixita - II
— Vostè és altra vegada culpable de culpabilitat.
— Culpable de culpabilitat?
— Faré constar que no ho ha entès.
— I això és un agreujant?
— Desgraciadament...
Ingmar Bergman - Maduixes silvestres (1957)
No us creieu les dades oficials, sindicats afirmen que el seguiment de la vaga som 85% i és cert! Som tots al carrer! Mai havíem viscut una vaga així! #VagaEducativa
📚 ATENCIÓ: encetem una nova temporada amb un canvi d'equip editorial, que a partir d'ara estarà format per Laia Badal, Laura G. Ortensi i Marc Rovira.
Per això, avui us deixem amb un article de cadascun d'ells que vol explicar cap on anirà la revista. 👇
Ara m'has fet pensar en allò que va dir Stanley Elkin quan li preguntaven si creia que "less is more": «Flaubert me no flauberts. Less is less, more is more, and enough is enough». 🖤✨
Això de flaubert me... és de Thomas Wolfe, però Elkin la fa servir.
Citat per Marc Rovira aquí: lalectora.cat/un-cert-dese...
@lalectora.bsky.social
«A la llarga, l’enemic més operant de la llibertat no és pas aquell que aspira a suprimir-ne les manifestacions, sinó aquell que tolera esplais innocus meticulosament calculats perquè els seus subjectes visquin dins una cleda d’il·lusió i no la sentin més com una real fretura»
Armand Obiols
Svetlana Slapšak és una escriptora sèrbia erudita i combativa alhora. A la novel·la 'La pimpinella blava' planteja una utopia feminista per jutjar els crims de guerra a l'antiga Iugoslàvia. Vaig parlar amb Slapšak i he escrit sobre ella per al número de febrer de L'Avenç.
S'ha de deixar de banda aquesta invenció de la moral universal, que amb facilitat dispensa tot lo que palesament no perjudica a tercer... perquè ¿hi ha un sol acte psicològic que sigui indiferent a la humanitat? Aqueixa moral escarransida ni sols serveix per a la vida d'aquí baix.
Ruyra - Jacobé
