Podem. Quina feinada.
Podem. Quina feinada.
A la cinta de córrer del gimnàs. Em vaig marejar i vaig sortir propulsada enrere i vaig anar a picar contra la paret. Bastant aparatós tot. Em van renyar per no haver dinat. 🤷♀️
🖤❤️🖤❤️
Assegudets i concentrats. 👌♟️
Mira si he treballat que demà tindré agulletes!
No sóc joooo, és el meu sogre!
Veniu a Substack a llegir el fato d'en @miquelbonet.bsky.social que us divertireu! open.substack.com/pub/miquelbo...
Avui hem podat.
Icona de cabra, sí senyor
Costa, oi? Ànims!
Ricard Ustrell és un paràsit dels mitjans públics i la seva feina és fer mal a l'ecosistema comunicatiu del país reproduïnt objectius mercantilistes contra la informació que la ciutadania necessita.
«Lo que s'ha d'aguantar», minut 1:37. Gran moment de la nostra tele. Pel record. 😬 En fi.
youtu.be/fmsXtbsvxcU?...
Digues-li que no, al contrari, crearan tendència! 🤩
Avui a les 7 i escaig, a Sicília:
Com m'hagués agradat estudiar Mundart (no sabia que es deia així, nosaltres sempre n'hi dèiem Schweizerdeutsch) en lloc de Hochdeutsch.
Pffff
És aquesta, l'escena 👇 un dels textos més bonics que hagi llegit mai.
verdera.cat/2019/el-semb...
He passat el cap de setmana escampant merda. Literalment. M'he sentit com l'Isak, el margrave, a l'escena final de «Benedicció de la terra». Que bonic és ser una neorural romàntica. 🌱
Ehem...
Aquí no hi ha calçots, però compensem com podem.
Un Golden més al cotxe i ho deixo tot, em faig una trena i me'n vaig al Departament Amades a caçar dimonis.
Ostres
Total que l'efecte era intentar no anar al metge per res, no posar-se malalt mai, anar amb febre a la feina i tot. És que a més el fet d'haver de moure't burocràticament amb l'assegurança per qualsevol cosa se'm deia una muntanya. Com vaig apreciar la sanitat nostrada estant a Suïssa!
Ho recordo amb molta angoixa si et dic la veritat. Jo vaig arribar a Suïssa que era jove i vaig posar tots els meus estalvis al dipòsit del pis. És clar que te nia un bon sou però vaig agafar l'assegurança mínima perquè tenia por d'haver tot allò en va.
Jo sí que visc als Cims Borrascosos. Com m'agrada el vent! 💨
Quan tinc la nevera arregladeta em sento més tranquil·la. Coses de ser mare, suposo.
Enganxines sobre el número d'un blau sospitós. Passar del 5 al 40 sense motiu. En fi.
😳
Ep, @raset.bsky.social recomana'm alguna llibreria de vell al centre de Barcelona on pugui trobar clàssics de literatura catalana, que tu en saps molt d'aquestes coses!