Molt a favor, la veritat.
Molt a favor, la veritat.
Em sigut hengañats!
P.S. Clar que un dia a Amposta, parlant de la vida a les barraques, em van dir: "Abans, què havies de fer? No hi havia tele!"
He de posar-me un dia a fer un Excel i quatre números, però mirat així per sobre, juraria que no pot ser que a Mequinensa abans es follés tant com diu Jesús Moncada.
El meu #llibròscop ♈ d'avui: «La cançó dels invadits No passareu! I si passeu, serà damunt d'un clap de cendra; les nostres vides les prendreu, nostre esperit no l'heu de prendre.» stroligut.cat/llibroscop/
Mon pare va nàixer a Rossell, País Valencià, a set quilòmetres de La Sénia. Ja seria hora que la ciutat del Vallès on visc celebrés les falles. Txé.
La Juana Dolores amb boina.
Crec que només em falta anar-hi a cavall.
No em diguis!
bsky.app/profile/andr...
Enguany no passa un mes sense que trobi una manera nova de fer el camí entre Cerdanyola i Sabadell, o viceversa.
O que talla. Que talla/punxa què? Tot són preguntes.
HASEL:
Sospito que l'adjudiquen a voleo, la floreta.
Passen els anys, augmenten les xacres, s'apropa la Parca i, a poc a poc, sospito que passaré avall sense haver sabut entendre que punyetes és una "prosa esmolada".
Mark Knopfler.
Oh, ja, ja...
Encara hi som, en els IRS years, els de la foto.
Pedrals i servidora fa vint anys
Imatges escruixidores vistes en una altra xarxa:
Cruasán
Mashup sense voler:
Avui fa 20 anys LaBreu vam fer la roda de premsa on presentàvem els primers títols d'alabatre: CARTES DE SOTAMÀ de Jordi Vintró, L'ULL ENTORN d'Andreu Subirats i EL FURGATORI de Josep Pedrals.
245 llibres més tard celebrem el 20è aniversari!
#20anyslabreu
#labreuedicions
Posa-hi el teu personatge preferit d'El senyor dels anells. Només respostes incorrectes.
Passeig de Gràcia amunt, passeig de Gràcia avall, és evident. S'omplirà la parada de jovencells regalant Malapartes a les llurs tendres aimies!
Parlant d'entrevistes tenses, una de ben divertida era a Pascal Comelade, a Rockdelux, que acabava més o menys així:
"-Què en penses, de la banda sonora d'Amélie?
(Comelade s'aixeca i se'n va)"
Jo no ho diria gaire fort que hi ha dies que un queda per fer una cerveseta per Gràcia, la cosa es lia de manera imprevista i, dos dies després, a saber.
Taquicàrdies! ¿Com és que no se m'havia acudit?
#TalDiaComAvui 8 març 1996, alliberaven d la presó de Can Brians els últims independentistes detinguts el 1992 a la ràtzia olímpica d Baltasar Garzón.
La llibertat es produïa per l'anunci d'un indult q afavoria els 25 independentistes i processats en diversos judicis a l'Audiència Nacional espanyola