Com que plou he agafat el bus per anar al CNCatalunya. És el mateix bus que va al parc Güell i agafen tants guiris. N'han pujat un munt i no ha pagat el bitllet NINGÚ. Els estem finançant el transport i ens mengem les seves molèsties i mala educació
De la mateixa manera que no cal fer carreteres de 3 carrils, perqué tothom va pel puto mig
L'Ajuntament de Barcelona hauria de canviar la pintura d'aquestes senyals i fer-ne servir una que no es torni invisible pels pixapins
*triar
Digues a la feina que facin Wellhub i podràs tirar gimnàs. No hi guanyo res jo, però quina bona pensada vam tenir!
També tens pinta d'haver inventat l'escriptura cuneïforme tot mirant l'Eufrates?
En alguns casos sembla més una reacció i resistència al canvi de rol personal en la vellesa. La voluntat de mantenir certs privilegis i espais de poder
a tot això, jo sóc del '85 i com a generació frontissa he caigut del costat dels que no tenim casa ni riquesa
En un consell de gent gran vaig intentar exposar que els espais de participació, consum cultural, poder, decisió, renda... estaven ocupats principalment per gent gran i que calia llegir l'edatisme de forma més complexa i diversa. Vaig fracassar 😅
Es tot un phil 🧵
Jo ho llegia des d'un altre lloc, però també té relació:
bsky.app/profile/andr...
Hola CNMC, mireu lo de les benzineres una mica, va
Agafem una estudiant de pràctiques d'un màster de la UB (pràctiques que són, en part, obligatòries), li paguem el màxim que ens permet la normativa i, a sobre, li hem de pagar 150€+IVA a la UB en concepte de "contraprestació econòmica". A sant de què? No se si ens vindran gaires ganes de repetir
un de cada
La Paeria de Lleida també es tira a la generació d'imatges amb chat gpt sense manies ni miraments. Ja no és només la merdificació, sinó que el seu paper de dinamitzador econòmic també es merdifica
per casos com aquest, hi ha algun color més que roig?
Això és com lo de la interseccionalitat. Tots hem estat en els dos pols de l'eix en algun moment. Però bé, se n'apren, a fer-ho millor des dels dos llocs
No ser clar en les expectatives hauria de ser red flag, però això se sol saber tard i els grisos s'aprofiten per tenir posició dominant. Igualment, em costa veure desig en algú que te red flags per tu (i menys voler una relació). També és qüestió de tempos, de quan les veus
Aquí estic d'acord amb l'esparver. No va d'amor, però si de complicitat. Sobretot va de desig (no vull consentiment, vull desig) i com has de desitjar algú que t'aixeca banderes vermelles? per molt que sàpigues que la cosa serà espectacular, sempre hi ha una prèvia on han de passar coses
però tenim un consens de què son red flags o no és més una cosa subjectiva? Segurament la meva llista no la comparteix tothom....
ho he pensat, però no és maco de dir😅 i no tenim la confiança. crec que m'ha quedat millor la primera opció
pos que ells no es vulguin casar amb tu és red flag
què? merda
I això et reconforta perqué tornes a ser oprimit, també en el que fa a la llengua. Perquè una gent poderosa, de dretes, rica i blanca t'estan obligant, oprimint a aprendre català.
Només ho entenc si és així, em costa entendre tanta bel·ligerància contra el català i els catalans
I és que renúnciar als privilegis, amics, és molt difícil. Més encara si t'has socialitzat en el menyspreu de les llengües minoritàries i no les entens xom un valor.
Però quina contradicció, et peta el cap. La teva identitat de persona oprimida de cop fa aigües perquè ets una opressora lingüística. En lloc de renúnciar al privilegi només tens una sortida per navegar tanta contradicció: atacar el català i els catalans dient que són feixistes, burgesos,etc
Si la teva llengua és el castellà, de cop et trobes en una situació de privilegi, formes part de la classe dominant (en termes de llengua) i actues com a colonitzador i uses aquests privilegis. De cop et situes com a opressor en un tema rellevant, públic i situat al centre del debat.
Quan tu has bases la teva identitat, militància i manera de der al món en ser una persona oprimida (perquè és així: migrant, barri pobre, racialitzada, sense papers, etc) generes un relat vital al voltant d'això. Sempre ets la víctima, qui lluita, qui reclama, etc. Però ai las a Catalunya!
De fet tinc una teoria arrel de l'obra de teatre aquella. Aquesta reacció tant anticatalana i la insistència de vincular el catalanisme amb el feixisme i la burgesia per certs col·lectius migrants polititzats i gent d'esquerra de matriu espanyola, és una resposta a això que deia més amunt. Som-hi 👇
