La Buc de Llibres de Mataró és una llibreria fantàstica on hi podeu trobar altres llibres (si aquest no us fa el pes) i en @carlesprats.bsky.social és
guapo, llegit i parla bé.
(Jo hi aniria igual si el llibre no fos meu.)
Perros de caza?????
Sí.
Només podies ser tu 🙄
Ostres, quin greu. I si em dius que l’has de llegir ja em puja la febre de l’ansietat!
Hoooooola Santi!!!! Estava fent dejú, però torna a venir la gana!
Xaleu, xaleu!!!! (Espero, vaja!)
Hahahah, pobre Updike! No ho faré més!
Visca! I visca l’Ester Tallada! Enhorabona, Cal Carré.
Spoiler: va arribar.
No pensis tan alt que et sento.
Això vaig fer? Mira que era imprudent. Si jo et veia -i et veig- com un savi absolut! No em facis mai cas si et dono un consell (encara que tingui raó).
A l'esquerra, coberta de "Komorebi" de l'autora Fúlvia Nicolàs i editat per Univers i a la dreta una il·lustració d'un home saltant una tanca. Davant de la il·lustració hi ha unes ulleres.
Ai, us puc spamejar??? Es que em fa mooolta il·lusió! 'Komorebi' és una paraula japonesa que descriu la llum entre les fulles. Però per mi és la @fulvia.bsky.social en estat pur, explicant-me anècdotes de viatges a Japó fent de mare disfuncional i pixant-nos de riure. Sort que sa filla posa seny 1/2
He de dir que la Sònia és molt amiga meva i em fa tanta propaganda que sospito que es vol fer perdonar alguna cosa que encara no sé què és (però ho sabré!).
Però si us ve de gust llegir el llibre i/o venir a la presentació em farà il·lusió, la veritat.
L’absoluta meravella de les meravelles. Patrizio (en italià) és la meva adicció.
I per cert, d'aquest spotlight com una casa de pagès, l'ACA no hauria de donar explicacions? Ho trobo fortíssim. Que es donin llicències d'obra en zones inundables cedint a la pressió del lobby de la construcció posant vides en perill hauria de tenir conseqüències penals. #AlertaInundable3cat
Un docu molt valent. Testimonis de persones amb la vida arrabassada per l'aigua, treballadors de l'Aca obligats a emetre informes valorables i unes maquetes precioses. No us el perdeu, de debò. La tele pública que vull. #AlertaInundable3cat del Sense Ficció.
Aquesta nit al Sense Ficció de TV3 fem “Memòria de l’heroïna”, sobre la generació perduda de l’heroïna i la sida dels 80-90.
La Carla Simon i l’escriptora gallega Xulia Alonso hi tenen molt a dir. Si is ve de gust, aquí podeu llegir la història de la seva amistat:
www.3cat.cat/3catinfo/car...
Avui m’han regalat un llibre sobre la meva (no tan santa) patrona, i el culpable és un dels millors arqueòlegs del món mundial i de l’Anoia -que és més gros encara- i no puc estar més feliç, @xavibermudez ! Jugaré al futbol amb el cap de Ciceró, com ella. #FuckCleòpatra
Aquesta nit al #SenseFicció3Cat hi ha el Pep Salsetes, el cuiner que treballa l’hort, que s’embruta les mans i s’estima el que menja, el savi de la tradició gastronòmica catalana i l’heroi de la cultura popular de la cuina, del menjar, compartir i riure. Per llepar-se’n els bigotis.
La poeta i científica Wang Zhenyi 王贞仪 (1768–1797) es va dedicar a l'astronomia i les matemàtiques: trigonometria, eclipsis, equinoccis...Un cràter de Venus duu el seu nom. En un poema va escriure:
始信须眉等巾帼，谁言儿女不英雄
Creiem que homes i dones són iguals.
¿Qui dirà que les filles no podran ser heroïnes?
Vas de boli
La del gat, perdoneu però soc jo!
Quan diuen que Sant Antoni es va enamorar d’un porquet…
Complint promeses, @sherreracat.bsky.social
Viqui Molins era una monja sense hàbit, feminista, revolucionària i conseqüent, i una gran conversadora. I és una pena immensa que s’hagi mort, perquè tal com van les coses al món, necessitem desesperadament gent justa i generosa com ella, creiem o no en el mateix. Descansa en pau, Viqui. (I 5)
Fins fa pocs dies, Viqui Molins passava el dia amb els sense llar i sense papers que viuen a la parròquia de Santa Anna. Tractava tothom amb respecte i tendresa.
Amb 89 anys, encara tenia projectes i il·lusions que posarien els pèls de punta a més d’un, més radicals que la majoria de l’esquerra.(4)
Viqui Molins era deixebla i hereva de Sor Genoveva Masip, pionera de l’atenció als malalts de sida més abandonats. Sempre sense jutjar i sense adoctrinar. Quan Sor Genoveva va morir li va demanar que no deixés mai de ser “dels nostres”. I “els seus” sempre més van ser els més pobres. (3)
Viqui Molins es va convertir a la teologia de l’alliberament a Nicaragua. Quan va tornar-ne, va passar de professora en una escola de classe alta a monja de carrer, acompanyant dels més pobres. No era una mongeta, era un tros de guerrera. (3)
