Quin gran descobriment Ignacio Aldecoa. Havia sentit parlar d’ell llunyanament i mai em n’havia interessat, fins que vaig vore que Chirbes recomanava Gran sol com a una obra capital de la literatura espanyola de la segona meitat del XX. M’ha volat el cap tot: la prosa, la història, l’allau de vocables mariners que empra Aldecoa, el tractament dels personatges, la denúncia social que duu implícita. Tot ocorre a bord d’un vaixell que ix a la pesca d’altura, al Gran Sol. Aldecoa esmicola detalladament el sofriment, la desesperança, la misèria, l’amor a la mar, l’odi a la mar d’aquesta gent. Aprofundeix en el caràcter de tots i cadascú dels mariners, amb molt diàleg i poca descripció, la qual cosa li dóna dinamisme a la novel·la, alhora que aproxima els personatges al lector, fins a fer que acabes estimant-te’ls a tots íntimament. Aldecoa passa a engrosar immediatament la cua de la meua tauleta de nit des d’aquest moment.
#GranSol #IgnacioAldecoa (Gasteiz, 1925-Madrid, 1969) #Narrativa #Literatura #Llegiréssexi #Llegirensfalliures #Llegirmola #Llig #Mésllibresperfavor #Totestàenelsllibres #Llibres #MèsllibresMéslliures #llibresllegitspaco2026 #Novela
